Parhikutini l'anomenen en purépecha

Parhicutini i el seu crater

Camins per a la memòria

Cantants Purépeches, de la regió del volcà,
a la ciutat de Morelia cantant cançons prehispaniques

L'Estat de Michoacan, entre els futboleros només es conegut pel kaiser de Michooacan, però aquest es ben secundari comparat amb, l'història que va succeir el 20 de febrer de 1943. Feu un esforç i imagineu-vos-la!!! Dionís Pulido, un pagès, es trobava treballant la terra en les proximitats del poble Paricutín, quan de sobte la terra de sota els seus peus va començar a tremolar, es va obrir i va començar a expulsar un vapor molt espès, acompanyat de un so molt fort i pedres enormes que volaven. El senyor Pulido, assustat, va avisar d'aquest fenomen als seus veïns, sense saber que estava avisant als compadres i comadres del seu poble del neixement del volcà més jove del món. No va haver-hi víctimes humanes, el volcà "només" va sepultar dos poblats: Paricutín i Sant Joan Viejo Parangaricutiro. El primer va quedar totalment esborrat perquè quasi es trobava de costat amb el cràter del volcà. Del segon poble només és visible part de l'església, sepultada per la lava.
Us puc assegurar que l'ascenció al volcà sol, completament sol, per l'inexistent camí desertic em va posar a prova tant la resistència fisica i l'ànim, doncs no tenia clar si m'havia perdut en moltes estones, però em vaig emocionar quan vaig arribar a dalt i tinc el record ben viu de les vistes des del cap damunt.
I, un secret he deixat de fumar i el camí del parhikutini, entre altres experiències que ja us explicaré, em mantenen viva la memoria del compromis que he pactat amb mi mateix!!!

Mexicans? no però poc els hi falta...

Mexicans? no però poc els hi falta... EL padrí en primer pla i la padrina, la mare i el Carlos em van fer una petita sorpresa abans de marxar i em van despedir encaramant-se un sombrero mexicà que fa terror, però amb els millors desitjos pels dies veniders. Tinc una sort terrible perquè m'han entes i m'han apoiat des del primer dia en l'empresa d'aquest viatget, sobre tot la mare, gràcies!!!! Admiro al meu padrí per les ganes de viure i encara que la vida t'arrabassa qui més t'estimes estic segur que quan torni encara hi serà i em dirà: Com ha anat això carquinyolis? i sinó el sento cada dia amb aquestes paraules.
La veritat, es que qui em va rebre amb les portes obertes de casa al D.F. van ser el Carlos i l'Ara. Aquest parell són molt macos!!! A part de deixar-me compartir casa seva durant uns dies, hem compartit experiències a prop de Tehotiuacan inoblidables, i hem fet unes quantes bones risotades, sobre tot quan el Carlos m'ensenyava a petició meva a fregar la roba a mà, mira que arriba a ser perfeccionasta el cabron!!, ho dic amb carinyo.

Benvinguts amics i amigues!!!

Aquesta petita companya del hombro pesa menys d'un gram i mig però es capaç cada any de migrar des de Quebec fins a Michoacan en un periple de més de 4500 km. Avui fa un mes que vaig arribar a Mexico i també em sento tant vulnerable com una papallona i per sentir-vos més a prop m'agradaria compartir aquesta migració des de les terres del Viejo Mundo, Tàrrega, a les terres del Nuevo Mundo, Mexico.

Qui em coneix sap que vinc buscant respostes però de moment només trobo que preguntes. Com es possible que sense masses baixes diaries puguin viure en a la Ciutat de Mexico, o el Defectuoso com aqui l'anomenen, més de 25 millons de persones? Cuants mexics hi ha? Es possible escoltar alguna de les veus del millons de persones oblidades i obviades durant segles que viuen en el país de l'home més ric del món, Carlos Slim? L'experiència, la resistència física tè sentit a Occident però que significa la resistència espiritual en la terra dels Aztecas, Olmecas, Purepeches, Huitcholes i els eterns Mayes entre altres poblacions indigenes, que encara sobreviuen? Un home surt a cultivar el seu ejido i de cop del no res apareix sota els seus peus el volcà mes jove del món, el Parakutin, quins altres fenomens naturals amaga la Terra viva en aquest Nuevo Mundo? Es posible sobreviure o es millor viure? Com s'alliberen els prejudicis i les pors que porto a la motxilla?

"...caminante hace camino al andar..."

Totes aquestes preguntes i moltes més són les que tinc ganes de compartir amb vosaltres, jo no us oblido i us porto al cor.