Parhikutini l'anomenen en purépecha

Parhicutini i el seu crater

Camins per a la memòria

Cantants Purépeches, de la regió del volcà,
a la ciutat de Morelia cantant cançons prehispaniques

L'Estat de Michoacan, entre els futboleros només es conegut pel kaiser de Michooacan, però aquest es ben secundari comparat amb, l'història que va succeir el 20 de febrer de 1943. Feu un esforç i imagineu-vos-la!!! Dionís Pulido, un pagès, es trobava treballant la terra en les proximitats del poble Paricutín, quan de sobte la terra de sota els seus peus va començar a tremolar, es va obrir i va començar a expulsar un vapor molt espès, acompanyat de un so molt fort i pedres enormes que volaven. El senyor Pulido, assustat, va avisar d'aquest fenomen als seus veïns, sense saber que estava avisant als compadres i comadres del seu poble del neixement del volcà més jove del món. No va haver-hi víctimes humanes, el volcà "només" va sepultar dos poblats: Paricutín i Sant Joan Viejo Parangaricutiro. El primer va quedar totalment esborrat perquè quasi es trobava de costat amb el cràter del volcà. Del segon poble només és visible part de l'església, sepultada per la lava.
Us puc assegurar que l'ascenció al volcà sol, completament sol, per l'inexistent camí desertic em va posar a prova tant la resistència fisica i l'ànim, doncs no tenia clar si m'havia perdut en moltes estones, però em vaig emocionar quan vaig arribar a dalt i tinc el record ben viu de les vistes des del cap damunt.
I, un secret he deixat de fumar i el camí del parhikutini, entre altres experiències que ja us explicaré, em mantenen viva la memoria del compromis que he pactat amb mi mateix!!!